Córrer amb la família

  Quan vaig començar a córrer escollia les curses pels regals que donaven (ara la crisis ha rebaixat els presents) i per l’esmorzar (cada co...

UNA BURRIAC MASSA EXTREAM Quan les forces havien decidit abandonar el meu cos, quan les cames em cridaven que s’acostaven les meves tradicio...

 Corrent perquè cada dia surt el sol Una catifa blava sota els nostre peus ens marcava el final d'un llarg camí. Per en Jaume, sobretot,...

Una marató estranya El març del 2020 tres amics i bojos del running teníem una cita amb la història. Amb la nostra humil història. En Sergi ...

Gaudint del camí i de la gent. Burriac Xtream 2019

En una bonica història d'un llibre de la meva filla hi diu una frase molt sàvia "hem d'escoltar el cos amb el cor i les orelle...

Atrapant el somni

Em sento atrapat dins un forn. No bufa ni un bri d’aire per la zona. La calor inusual de principis de primavera intenta allunyar-me d...

La 5a Marató de Barcelona

La marató és com la vida, un camí llarg en el qual hi cap tot: moments alegres i moments durs en els quals només pots tancar un moment els...

En Martí va a Montornès a córrer una mitja

El matí es desperta gris i amb un cel incapaç de decidir el seu futur. Regalaré sol o una mica de pluja als mortals. Una mica de fresca pe...

La marató dels 40

El soroll és eixordador però jo no sento res. Els carrers estan plens de gent animant, però no sento ningú. Només el silenci. Oloro el dolo...